He tornat!!!

Eiiiiii!!! Responent a tantes reclamacions de retorn jajaja he decidit escriure una miqueta, encara que sigui per explicar les quatre parides de sempre, les quals, els que em llegiu ja coneixeu... xD
Per començar, voldria dedicar aquest post a algú que no el llegirà, a algú que no sap ni que tinc blog, a algú que, sense saber-ho, m'ha canviat en molts aspectes. A algú que divendres va marxar. Sé que no n'hi ha per tant, que ens veurem, que ens hem d'alegrar per ell, un canvi cap a millor. També sé que són les petites coses les que trobaré a faltar d'ell. Les conyes estúpides a primera/mitja/última hora del matí, el piti sortint de la feina, el ritual de l'hora del cafè, les ganes d'ajudar sempre, la predisposició a donar-ho tot, tot el que, sense saber-ho, m'ha ensenyat. A la vida coneixes gent que et marca, que aconsegueix donar-te a mà quan tu només tens ganes de construïr murs al teu voltant, quan et tanques fins al punt de desconfiar de tothom. Gent que et fa tenir ganes de tornar a riure, de tornar a plorar, tornar a sentir, de viure. És curiós que a vegades les persones amb qui més podries compartir, a qui més voldries donar, apareixen en el moment en que la teva capacitat de donar-te als altres es troba sota mínims. Potser sigui aquest l'objectiu de tot plegat, potser sigui aquest el secret de créixer, d'evolucionar aprenent d'aquells que ens regalen moments inoblidables, lliçons per tirar endavant. Li desitjo lo millor, perquè potser no li vaig demostrar quan va marxar, però si que em va ajudar a treure molt que tenia dins quan ja no hi era, sola, amb mi mateixa, adonant-me que, encara, després de tot, podia sentir.

En fi, companys, només dedicar-vos això tmb a aquells amb qui vaig compartir la nit d'ahir, a aquells que vaig conèixer (i que em fa tanta ilu que m'hagin postejat :_) ) i a aquelles a qui sé que tinc sempre, i que espero que sàpiguen fins a quin punt em tenen a mi......... Perdoneu eh, però estic sensible avui xDDDDDD

Escriuré més!!!!!! Una cana a l'aire!!! Sempre!!!!!!!!!!!