Automatismes

Sóc dona de costums. No vull dir que em consideri conservadora, ni molt menys, em refereixo a uns certs "rituals" als que estic acostumada per facilitar-me la vida neuronal. Potser uns dels casos més exemplificadors seria el que duc a terme des que em llevo fins que marxo de casa. És tracta del següent, em sona el despertador (tinc tres alarmes al mòbil, una és completament insuficent per la meva capacitat de dormir xD) sempre a les 6:50, 6:55 i 7:00; em quedo fent el ronso fins les 7:05 aproximadament, fins que aconsegueixo desenganxar-me la manta, dir bon dia a la meva gosseta Mistu i arrossegar-me fins la dutxa, on segueixo el mateix ordre d'ensabonament i tot (automatisme matutí xDD), em poso el barnús 10 talles més gran del meu pare i vaig a vestir-me. Seguidament, i sempre amb la tovallola al cap pq es vagi assecant el cabell, vaig a la cuina, i comença el següent ritual: mitja tassa de llet al microones, un vas de suc de taronja que, un cop acabat de posar, a servit per fer el temps just pq s'escalfi la llet, que retiro del microones, afegint-hi cafè soluble i sucre. Un cop m'ho he pres tot, vaig al lavabo, em trec la tovallola del cap, em poso les arracades, l'anell, i passo per la cuina a buscar el tàper de la nevera del dia xDDD. Seguidament ve la cursa per poder agafar l'autobús a l'hora concreta per enllaçar amb el següent autobús amb el k faig transbord, però això ja és un altre tema a part........
En fi, espero no haver rallat gaire amb el tema automatismes però el fet és que ajuden a minimitzar l'esforç cognitiu (que als matins està sota mínims) i com deia no sé qui, així tenim espai per pensar en coses més importants (si es fa, sinò s'acaba pensant sempre en el mateix, o no??? xDDDD )

Ale, una cana a l'aire!!

Redecora la teva vida

Any nou, vida nova. Mesos enrere no hagués pensat que aquesta frase pogués arribar a tenir tant sentit per mi ara mateix. Època de canvis, de sensacions noves (o oblidades), de despertars d'emocions, de sentir-se en moments abatuda, i en instants plena. Època de recuperar vivències, amics, de notar la vida dins meu altre cop, de sentir-me jove de nou. Aquest nou any és per mi el començament d'una nova vida, o de reemprendre el curs de la meva novament. Tinc ganes de fer tantes coses, vull sentir que cada moment em regala una sensació que vull guardar, no que vull oblidar. Sento fer un post en plan sectari però se m'ha acudit tot això baixant del bus després de fotre una clapada (amb baveta penjant inclosa diria, per la cara que feia la iaia de davant quan m'he despertat amb un cop de colze de la veïna de seient, que pobra, volia baixar...) que m'ha deixat com nova. Així doncs, vull un any amb festa, amb farres, botes altes i desfase; però també amb feina i moments d'aprenentatge. Voldria un any on totes les coses que no desitjaria que hi fossin, em servissin per en fortir-me, enlloc d'enfonsar-me. Voldria un any on, tot i no saber qui ni què hi haurà, hi pugui ser jo, i això, per mi, ja serà molt.

Per fi!!

Holaaaaaaaaa
Sí, ja tinc blog!! Finalment he caigut a la temptació i he corroborat els comentaris de l'Alepsi i la Maduixeta avisant-me que acabaria amb un blog, i jo dient: un blog, jo?, Ufff massa feina!!! Doncs aquí em teniu, induïda per l'avorriment que provoca una tarda diumengeril sense res a fer (menys ordenar l'habitació, però això és en cas extrem), creant un blog nou, que dius, calia? Doncs mira, segurament no, però és el que hi ha, i a qui no li agradi, doncs que s'hi posi fulles!! Amb carinyu tot eh... Espero que algunes de les coses que pugui comentar/opinar/criticar/estudiar en aquest blog us serveixin per despertar-vos algun tipus d'emoció, tant si us semblen gracioses/estúpides/interessants/avorrides, deixeu un comentari!!! I recordeu... Una cana a l'aire!!!!!!!! Això sempre!!!!!