martes, septiembre 18, 2007



HIIIIIIIIIIIIIII

Eiiii, he tornat!!!! Sento haver tardat a actualitzar, i sobretot a no respondre a les demandes d'actualitzament inmediat que s'han vist reflexades als comentaris de l'últim post transoceànic... però tornar a la vida qüotidiana després d'un viatge sempre costa, i si és d'un viatge com aquest encara més.. no només es tracta de superar el jet lag, les 24 hores de retràs del vol, la nit a l'hotel cutre, les presses, el retorn en sí a la feina, a la rutina... sinó que és sobretot recuperar els hàbits que havies deixat abandonats a l'aeroport el dia de marxar, les maneres, les rutines del dia a dia.... així doncs, actualitzant el blog oficialitzo doncs la meva tornada, el meu retorn a la vida qüotidiana, al dia a dia i a tot plegat xD Ja us aniré explicant poc a poc els temes més transcendents, a mesura que vagi penjant fotos més o menys explicatives, més o menys frikis, més o menys dignes de recordar anècdotes....

De moment, una de ben mona de la vista de la ciutat amb l'Empire State presidint des de dalt del Rockefeller Center, increïble.......

jueves, septiembre 13, 2007

HELLO!!!!!!!!!
Super especial Uploadejada (o actualitzament de blog) des de laltre banda del xarcu (ho sento pero aqui no hi ha apostrof, ni accents.....) concretament des de la botiga Apple a NYC, aqui son les 7 de la tarda... i ens foten un mal els peus que no som conscients de cap altre part del nostre cos ara mateix.... Si comences a explicar les coses que em vist, tot el que em fet... no pararria, i ara mateix a penes m'aguanto dreta (pq els rancis d'apple no posen cadires als pc...) i ens trobem en un estat certament lamentable despres de passar 4 dies alimentant/nos a base d'hamburgueses, patates, amanides estranyes i pizza.... En fi, de moment avui hem vist l'Empire State, Chinatown, Metropolitan, a mi m;ha abracat un negre a Times Square que ens intentava vendre cd's seus (que al final hem comprat, com bons pringats que som....) En fi, aqui cada pas 'es una odissea, una gimcama, una prova..... (el metro sobretot...)
B;e doncs, continuem la ruta, ja donar'e m'es noticies quan torni.....

Vagi b'e!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Salutacions des de la Big Apple

sábado, septiembre 08, 2007


ME'N VAIGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGG!!!!!!!!!!! Concretament d'aquí 8 hores i mitja... però no podia anar-me'n sense fer un "últim" post pre-NYC.....

Quan començava aquest post, pensava dedicar-lo al viatge en si que iniciaré demà, a l'il·lusió que em fa, a tot el que veuré i tot el que coneixeré... però m'he adonat, que aquesta petita aventura és també un paral·lelisme del nostre propi viatge, del que creem dia a dia, dels bons i els mals moments, i que val la pena, com en quasevol viatge, ser conscients de tots aquests instants, del que signifiquen per nosaltres, i de com tot el que trobem ens afecta i ens canvia... res ens deixa indiferents, i tot, absolutament tot, si ho sabem aprofitar, ens acaba fent més forts. O sigui que, finalment, he pensat en dedicar-li el post a la Marta, perquè s'ho mereix, per tot el que dóna, per tot el que és, i recordar-li el que ella ja em va dir en el seu dia.. podran abatre'ns, però mai ens venceran. Et portaré algu tope-mega-guai de Ny (que no sigui una samarreta cinc talles més gran de I LOVE NY)....

jueves, septiembre 06, 2007



Aclarides les presentacions, post dedicat a tot allò que disfrutem de la vida, a tot aquells que en algun moment ens han aportat alguna petita llavor que ha germinat en nosaltres, a tots els moments que realment hem sentit que vivíem. Perquè la vida és això, envoltar-se de la gent que tu consideres "la teva família", gaudir, patir, saber qui som cada dia una miqueta més, experimentar, tenir por, enfrontar-nos-hi, superar-la, i saber que la felicitat, més que un sentiment, és una actitud.
Segurament aquesta sobredosi d'insulina és producte del que m'espera d'aquí un dia i poc, però que coi, m'ho mereixo. Us ho mereixeu. I punt.

I, de pas, perquè m'agrada la cançoneta, molt. Què passa? xD

miércoles, septiembre 05, 2007

Petit homenatge a la que sens dubte ha sigut la pel·lícula de la meva infància xD (així hem quedat). Inclús un any amb els cosins vam interpretar-la a la pista del poble xDDDD espero no trobar-me mai al youtube (tot i que crec que tothom que pot tenir accés al vídeo ha descartat l'opció de fer-lo públic per raons òbvies).... Algun dia podriem fer un revival, no Marc? (i no intentis negar-ho que hi ha proves) xD

M'encanta.... I m'encanta el John Travolta (ale, ja ho he dit xD)


Nunca te quejes de nadie, ni de nada, porque fundamentalmente tu has hecho lo que querías en tu vida. Acepta la dificultad de edificarte a ti mismo y el valor de empezar corrigiéndote. El triunfo del verdadero hombre surge de las cenizas de su error. Nunca te quejes de tu soledad o de tu suerte, enfréntala con valor y acéptala. De una manera u otra es el resultado de tus actos y prueba que tu siempre has de ganar.

No te amargues de tu propio fracaso ni se lo cargues a otro, acéptate ahora o seguirás justificándote como un niño. Recuerda que cualquier momento es bueno para comenzar y que ninguno es tan terrible para claudicar. No olvides que la causa de tu presente es tu pasado así como la causa de tu futuro será tu presente.

Aprende de los audaces, de los fuertes, de quien no acepta situaciones, de quien vivirá a pesar de todo, piensa menos en tus problemas y mas en tu trabajo y tus problemas sin eliminarlos morirán. Aprende a nacer desde el dolor, y a ser mas grande que el mas grande de los obstáculos, mírate en el espejo de ti mismo y serás libre y fuerte y dejaras de ser un títere de las circunstancias porque tu mismo eres tu destino.

Levántate y mira el sol por las mañanas y respira la luz del amanecer. TU eres parte de la fuerza de tu vida; ahora despiértate, lucha, camina, decídete y triunfaras en la vida; nunca pienses en la suerte, porque la suerte es el pretexto de los fracasados.

Pablo Neruda

lunes, septiembre 03, 2007



"Hay relaciones que te abren puertas a cosas nuevas y exóticas, otras, a viejas y familiares. Relaciones que te hacen preguntarte muchas cosas. Relaciones que te llevan a lo inesperado. Unas te llevan lejos del punto del que saliste, y otras te devuelven a él. Pero la relación más emocionante, difícil y significativa de todas, es la que tienes contigo misma, y si encuentras a alguien que te quiera por ti misma… Bueno.. eso es fabuloso..."





Si tomo en cuenta mis sentimientos durante el día
y trato de hacer aquello que realmente deseo
no siento haber perdido el tiempo
al final de la jornada.

Pensar que mis deseos se refieren al futuro
me impide hacerme responsable de ellos ahora
y, lo que es peor, me induce a planificar el futuro

Estoy tratando de ser yo mismo,
O satisfago una imagen feliz de mí?
Yo soy todo lo que soy en el presente.

Soy el que empezó.
Cuando termine
seré lo que ha quedado de mí.

Mi lucha cotidiana vale la pena,
pero es, sin embargo, un combate
que nunca concluiré.

Qué cantidad más absurda de energía
he gastado en mi vida tratando de entender
cómo son las cosas “realmente”, cuando
casi siempre no fueron así.

No hay absolutos para algo tan
relativo como la vida humana.



Hugh Prather
Palabras a mí mismo

domingo, septiembre 02, 2007

...You put me in the magic position
To live... to learn... to love...





"Quiero que me oigas sin juzgarme.
Quiero que opines sin aconsejarme.
Quiero que confíes en mí sin exigirme.
Quiero que me ayudes sin intentar decidir por mí.
Quiero que me cuides sin anularme.
Quiero que me mires sin proyectar tus cosas en mí.
Quiero que me abraces sin asfixiarme.
Quiero que me animes sin empujarme.
Quiero que me sostengas sin hacerte cargo de mí.
Quiero que me protejas sin mentiras.
Quiero que te acerques sin invadirme.
Quiero que conozcas las cosas mías que más te disgusten.
Quiero que las aceptes y no pretendas cambiarlas.
Quiero que sepas que hoy puedes contar conmigo....
sin condiciones."


Cuando trato,
Cuando intento,
Cuando me presiono,
Cuando me obligo,
Cuando me impongo....

Entonces te doy más, quizá mucho más, pero no te doy lo mejor.

Lo mejor de mí,
Lo más bello de mí,
Lo más constructivo de mí....
es lo que quiero darte,
lo que me surge sin esfuerzo.

Porque la calidad está en relación con el deseo.

"La felicidad consiste en permitir (y permitirse) que todos los sucesos, sucedan."
Primer pensament del dia... d'aquí una setmaneta serà el primer matí a l'altre banda del "xarcu" : ) Vaja, per ser exactes allà serà la matinada, s'entén.

Atenció a la pronunciació acurada del "Manhattan" xDDDD M'encanta.

sábado, septiembre 01, 2007

Ens veurem a NY....?





Hi ha cançons que aconsegueixen, sense que sàpigues perquè, potser ni tant sols sense que n'hi hagi un, connectar-te amb tu mateix, amb alguna part de tu mateix, amb aquell moment que potser tenies quasi en l'oblit, amb aquella reflexió que algú et va fer i que en el moment no vas valorar, amb tot alló que ha importat per tu. I la vius. I la sents. I, en aquest moment, és tot el que importa.


Yo soy yo. Tú eres tú.
Yo no estoy en este mundo para llenar todas tus expectativas.
Y sé que tú no estás en este mundo para llenar todas las mías.
Porque yo soy yo y tú eres tú.
Y si, por casualidad, tú y yo nos encontramos, es hermoso.
Y, cuando encontrándonos, no nos encontramos, no hay nada que hacer.

Fritz Perls