"Diga'm quins són els teus records i et diré qui ets." El psicòleg i psicoterapeuta Patrick Estrade ens proposa un sistema de coneixement d'un mateix totalment inèdit, mitjançant el seu mètode d'anàlisi i d'interpretació dels records d'infantesa. Mediadors privilegiats del nostre món interior i en gran mesura del nostre inconscient, els nostres records orienten les nostres accions, inclinen les opcions que escollim, influencien el nostre destí. Tanmateix, s'han de saber escoltar i entendre. L'autor ens convida al fil d'aquestes pàgines a provar concretament el seu mètode, confiant-nos els seus propis records, l'anàlisi que n'ha fet i les conclusions que n'ha pogut treure. Els nostres records, tant si són feliços com desgraciats, ens guien i ens acompanyen tota la vida, inclinen la balança de les nostres eleccions, ens diuen com som i qui som... "La vida no és allò que s'ha viscut, sinó el que recordes i com ho recordes"
A part, és molt interessant el seu raonament sobre aquelles contradiccions que es donen en l'aprenentatge que rebem durant l'infantesa sobre el món que ens envolta, i com ho apliquem al convertir-nos en adults que han d'afrontar un entorn sovint hostil amb les eines que se'ns han ofert, i que no sempre són útils tal i com ens han ensenyat a utilitzar-les... ja que tot allò que hem aprés i que no ens serveix, o que només ens provoca més dolor, més patiment, hauriem d'aprendre a desaprendre-ho, tal i com ell diu: "El que asume su vida no puede ser inocente. Ser adulto es asumir tu culpabilidad", és una de les maletes de les que ens hauríem de desfer, per poder caminar sense tant pes. Ja ho deia Freud: "El sentit de culpabilitat és el problema principal de l'evolució de la cultura". I tenia raó.

Aquest bon home va ser descobert gràcies a una Contra de La Vanguardia que vaig trobar tot fent un café al bar de mores del costat de la feina, i que va ser arrancada sense contemplacions (no tenia temps de comprar-ne una per mi, i sincerament, en la balança moral pesava més tenir l'article que complir els criteris ètics). Investigant una miqueta, vaig descobrir que l'individu en qüestió ha escrit un llibre anteriorment, que també recomano..............


"Vivir es resolver problemas. Esta guía práctica, que se lee como una novela, le lleva de la mano y le enseña a resolver los suyos: cómo salir a flote de las dificultades, cómo comprender sus debilidades y errores y, por último, cómo actuar para no volver a las andadas. Un fiel compañero de viaje que le ayudará a sortear los obstáculos para lograr tener una existencia feliz."

"Cómo se llega, poco a poco, a mezclarlo todo. ¿Curar el qué, curar a quién? ¿Qué es la neurosis? Los padres. Tener razón y no tenerla. El chantaje. El terrorismo psicológico. Las rupturas. El cambio. Volver a dar un sentido al presente. La vida en dientes de sierra: ¡peligro! Ilusiones y desilusiones. Paradoja y contradicciones. Distancia, proximidad y término medio. Ganas y falta de ganas. Atención previsora y atención interventora. Cinismo, burla y lo irrisorio. Tomarse en serio. El juego. Intención y decisión. Escucharse para decidir. Encontraremos nuestro verdadero lugar. Aprender a molestar a los demás. Asumir nuestros problemas sin resolver. Sentido de la vida y fuerza de carácter. La sensibilidad. La espontaneidad. La inteligencia de las cosas. Encontrar nuestro Yo. Resolver lo imposible. Atreverse."