Si tomo en cuenta mis sentimientos durante el día
y trato de hacer aquello que realmente deseo
no siento haber perdido el tiempo
al final de la jornada.
Pensar que mis deseos se refieren al futuro
me impide hacerme responsable de ellos ahora
y, lo que es peor, me induce a planificar el futuro
Estoy tratando de ser yo mismo,
O satisfago una imagen feliz de mí?
Yo soy todo lo que soy en el presente.
Soy el que empezó.
Cuando termine
seré lo que ha quedado de mí.
Mi lucha cotidiana vale la pena,
pero es, sin embargo, un combate
que nunca concluiré.
Qué cantidad más absurda de energía
he gastado en mi vida tratando de entender
cómo son las cosas “realmente”, cuando
casi siempre no fueron así.
No hay absolutos para algo tan
relativo como la vida humana.
Hugh Prather
Palabras a mí mismo
5 comentarios:
bona canço... si si si... Ja em deixaras grabar el cd, okis?? que ens coneixem ;)
I la lletra... maca... diu el que la majoria pensem pero no diem ;)
I com se sol dir... salut i birres!
cançó? Ahhh m'oblidava que el Hugh Prather ha gravat un hit amb el Jorge Bucay xD
Mireia, la teva resposta deixa entreveure massa sarcasme... quant d'amor! xD
Sobre l'escrit del paio aquest, m'agradaria fer un parell de comentaris (amb permís, però m'encanta discrepar :P)
En primer lloc diu que la quantitat d'energia gastada tractant d'entendre com són les coses és absurda... No hi estic gens d'acord. No aconseguir resultats no significa perdre el temps, doncs si no ens haguéssim parat a intentar entendre les coses al llarg de la humanitat ara estaríem molt més retrassats (científicament i intelectual). De fet crec que una de les principals motivacions de molts humans és entendre més. No segueixo per aquí que crec que s'enten la idea.
I en segon lloc diu que no hi ha absoluts a la vida humana. Obviament, com a matemàtic, SÉ (xD) que s'equivoca. Si es refereix a la ment humana, això és un altre cantar i es podria parlar...
Però em sembla que als comentaris d'un blog no és el millor lloc per fer-ho ^^'
A cuidar-se!
PD: he aprofitat per a votar a l'enquesta... perdó per la resposta, però m'he deixat seduir pel "i sobretot els que et psicoanalitzen basant-se en com agafes el cubata" ^^'
Eiii Llàtzer, en aquest cas concret els absoluts, les creences absolutistes de les que parla es referien a la ment humana, tot i que, i sé que això et farà bullir la sang xD crec que es pot extrapolar a la resta de lleis físiques (si parlem de física quàntica, està clar, no de la clàssica..) tot es variant, res és segur, fins i tot el que tu veus és producte dels filtres que utilitzes i que t'han format com a persona, com a ésser, el que perceps no és la realitat, és la TEVA realitat, i és així amb tot. Si comencem a pensar un concepte tant universal com el temps pot arribar a ser la mesura més subjectiva.....
No crec que poguem fixar un límit clar entre el que hi ha fora de nosaltres i el que som, es tracta d'un infinit cercle d'influències, tu formes el món, el món et forma a tu... cada dia construeixes el teu propi espai quàntic xDDDD En serio, crec que tot és més relatiu del que ens pensem, en el fons l'únic que importa és la consciència de saber fins a quin punt res és una certesa, que tot és efímer...
Podriem discutir-ho tot fent una birra no?? xDD
Bé, doncs veig que al final un blog sí que és un bon lloc per filosofejar una mica :P
No problem, bé per mi que ara mateix no tinc res a fer ^^' Primer em defendré una mica i després coontratacaré xD
En primer lloc, quan dius física quàntica suposo que et vols referir a la Teoria de la Relativitat (que el nom ja diu força). “L'únic” del que tracta la física quàntica són les coses “molt petites” (els quàntums, crec que s'escrivia així) i és cert que encara té uns quants interrogants (acceptats, com el Principi d'incertesa de Heisenberg), però en general fa afirmacions força contundents, com la física clàssica (suposo que et sona el e = m·c^2 ;-) ). Sobre l'estudi de la relativitat general no en tinc gaires coneixements (tot i que m'interessa força) així que tampoc hi entraré.
Tot i això (només era per tocar una mica els d'aixonsis xD) sé que et referies a una altra cosa... T'ho mires tot des d'un aspecte més filosòfic, més... esceptic. Simplement no creure res del que veus. Està clar que si et qüestiones TOT, la relativitat és present a tot el que fem a la vida, però llavors no tindria sentit aquesta discusió: no sabem si el que jo escric és el que tu llegeixes, no sabem si existeix res sobre el que estem parlant i de fet ens podriem qüestionar sobre tot el que ens rodeja.
És cert, ens hem de mirar tot sempre des d'un altre punt de vista i no creure el que ens diuen... I fer una abstacció total per preguntar-se sobre tot està bé de tant en quant... Però per emparanoiar-se mentres fas unes birres amb els amics, si no no té ni cap ni peus. A la vida hem “d'acceptar” una sèrie d'axiomes sense els quals seria una bojeria viure. És com a les matemàtiques, necessitem creure'ns (més que creure, establir un criteri bàsic) una sèrie d'axiomes per a poder treballar. Què aquests criteris els hem imposat arbitràriament i podrien ser “diferents”? Totalment d'acord, però funcionen i ens serveixen per treballar. Doncs el mateix a la vida.
És cert que hi ha un munt de coses que ens rodejen que són relatives, doncs nosaltres mateixos ho veiem des d'un altre punt de vista i el sol fet de rebre la informació ja ens comporta processar-la i, en conseqüència, manipular-la. Però això no nega que (sempre basant-nos en una sèrie de principis mundialment acceptats) es puguin fer afirmacions absolutistes.
Ah! No ve del tot a cuento, però que consti que el meu filòsof preferit és Hume, així que visqui el qüestionar-s'ho tot :-P
Bé, i contraatacant una miqueta, només deixo caure que la ment humana no és més que una sèrie de substàncies físiques que es transmeten informació mitjançant impulsos elèctics.
És cert que de moment no podem ni entendre-la ni controlar-la, però també hi ha moltes coses que semblaven impossibles i les hem acabat aconseguint, així que temps al temps, potser al final també aconseguirem absoluts a la ment humana (i llavors els psicòlegs es quedaran sense feina xDDDDDD És conya, no te m'enfadis però te l'havia de tornar ;-) A més encara queden molts anys per això... o no? XDD).
Finalment m'agradaria donar-te la raó en que hem de ser conscients sobre la relativitat i la falta de solidesa del que ens rodeja, però crec que ser conscient no és el mateix que viure pensant-hi, doncs la vida seria massa agobiant. Simplement gaudeix de la vida mentres puguis sense perdre mai el nord! :P
Ah! Que tot i el rollo que t'acabo de pegar em sembla bé l'oferta de la birra ;-)
Publicar un comentario