ME'N VAIGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGG!!!!!!!!!!! Concretament d'aquí 8 hores i mitja... però no podia anar-me'n sense fer un "últim" post pre-NYC.....

Quan començava aquest post, pensava dedicar-lo al viatge en si que iniciaré demà, a l'il·lusió que em fa, a tot el que veuré i tot el que coneixeré... però m'he adonat, que aquesta petita aventura és també un paral·lelisme del nostre propi viatge, del que creem dia a dia, dels bons i els mals moments, i que val la pena, com en quasevol viatge, ser conscients de tots aquests instants, del que signifiquen per nosaltres, i de com tot el que trobem ens afecta i ens canvia... res ens deixa indiferents, i tot, absolutament tot, si ho sabem aprofitar, ens acaba fent més forts. O sigui que, finalment, he pensat en dedicar-li el post a la Marta, perquè s'ho mereix, per tot el que dóna, per tot el que és, i recordar-li el que ella ja em va dir en el seu dia.. podran abatre'ns, però mai ens venceran. Et portaré algu tope-mega-guai de Ny (que no sigui una samarreta cinc talles més gran de I LOVE NY)....