Juguem continuament: a jocs de poder, jocs sexuals, jocs de parella, jocs de competició i jocs amb els nostres amics, etc. Des de concursos d'estatus fins a combats de parella letals passant pels jocs de flirteig. Què hi ha de conscient, i d'inconscient en tots aquests jocs en els que som partíceps? Sabem del cert quina serà la conseqüència de les nostres accions abans de durles a terme? Berne opina que la majoria de cops, així és, i la majoria de vegades les conseqüències no ens beneficien directament. Però hi continuem, ens hi aferrem sense saber quin control tenim sobre el paper que representem a la vida.

Recomanació d'avui: jocs en els que participem, d'Eric Berne, un psiquiatre que va iniciar amb aquest llibre una pionera forma de fer teràpia: l'Anàlisi Transaccional, que pels qui no sapigueu de què va, només us explicaré que es tracta d'un mètode de psicoteràpia centrat en la simplicitat de les seves explicacions, sense grans tecnicismes, però amb probada eficàcia per a la resolució de conflictes sistèmics (familiars) i pel creixement personal.

A nivell funcional, pretén analitzar la forma com les persones interactuen entre si, mitjançant transaccions psicològiques, amb els seus estats de jo Pare, Adult i Nen, aprenent a utilitzar el primer per a donar "afecte" i "cura" als demés, el segon per a individualitzar-nos i el tercer per a buscar i rebre aquest afecte i cura, tant en la nostra interacció amb els demés, com amb nosaltres mateixos, creixent de forma que els meus tres "jo" evolucionin de forma integradora, i paral·lela.

A nivell profund, i això és el que jo trobo molt interessant, ens facilita poder deixar el guió psicològic que decidim en l'infància sota l'influència de les figures parentals i d'autoritat, que va ser necessari per a sobreviure però que podem encara estar seguint de forma inconscient. Al deixar el guió, deixem també de jugar els jocs psicològics que el reforcen, podent aleshores utilitzar integradorament la nostra capacitat de pensar, sentir i actuar, i poder viure una vida amb més plenitud.

Aquest llibre va molt lligat a un altre, que també comentaré més endavant: L'Eneagrama, que explica els tipus de personalitat basant-se en les experiències viscudes, tenint com a premisa bàsica el fet que tenim un substrat bàsic quan naixem, però que seran les influències que rebem de les figures d'autoritat les que ens faran agafar un paper o un altre en la nostra vida. Un paper que buscarem satisfer en totes les relacions que tindrem. Qui no ha conegut el/la típic/a que es passa el dia queixant-se, a qui tot li va malament, que cada relació que té està condemnada al fracàs? I la típica que només sap buscar-se nòvios que acaben resultant ser uns cabrons? Tots adoptem un paper, i buscarem les situacions en les quals es corrobori aquesta interpretació. D'aquesta manera, si el meu paper és de víctima, ja me n'encarregaré suficientment d'aconseguir els motius per fer-me'n, de trobar-me en les situacions que em permetin reforçar aquesta postura que he triat representar. Quin control tenim sobre les nostres decisions, sobre el que ens passa, sobre l'interpretació que tenim del que ens envolta?

Quin control inconscient tenim sobre nosaltres mateixos? Només la consciència del perquè, de l'on, la consciència de voler trencar amb aquests jocs psicològics ens aportaran una miqueta més de llibertat sobre les nostres decisions, i sobretot, sobre els nostres sentiments i els orígens de les nostres pors.

"Tanto si crees que puedes como si no, tienes toda la razón del mundo".