domingo, noviembre 18, 2007

Mirem una miqueta enrere... tot el que hem viscut, tal i com ens hem i ens han vist, ha deixat en nosaltres una petjada a modo de tendències, creences, valors, inseguretats i pors. Us suggereixo que us deixeu endur per la retrospecció i reflexioneu una miqueta sobre el vostre record infantil, i, per a vosaltres, mireu amb quin dels següents relats us identifiqueu més (pot haver-n'hi més d'un)....
Punt U:
Els U van ser bons nens i bones nenes. Van aprendre a portar-se bé, a ser responsables i correctes als ulls dels demés. Recorden haver sigut criticats durament i com a conseqüència van aprendre a controlar-se a fons amb l'objectiu d'evitar cometre errors que poguessin ser detectats pels demés. Assumeixen d'una forma natural que tothom comparteix el seu desig d'automillora i a vegades se senten frustrats pel que consideren una falta de caràcter moral en els demés.
Punt Dos:
Els dos s'aproximen a la gent com si busquessin una resposta a la pregunta interior: Els hi agradaré? Tenen una necessitat imperiosa d'afecte i aprovació, desitgen ser estimats, protegits i sentir-se importants en la vida dels demés. Eren nens que es guanyaven l'amor i la seguretat satisfent les necessitats dels demés. Com a estratègia de búsqueda d'aprovació, els Dos desenvolupen un radar personal exquisit per detectar canvis d'humor i preferències.
Punt Tres:
Els Tres van ser nens que rebien recompenses pels seus èxits. Recorden que al tornar de l'escola se'ls hi preguntava com ho havien fet enlloc de com es trobaven. Es recompensava l'actuació i l'imatge, en lloc de les conexions emocionals o el compromís amb els demés. Al ser estimats pels seus èxits, van aprendre a reprimir les seus pròpies emocions i a centrar la seva atenció en adquirir estatus que els garantitzés l'amor. L'idea era treballar dur per aconseguir reconeixement, adoptar el paper de líder i guanyar. Era important eludir el fracàs, donat que només els guanyadors eren dignes d'amor.
Punt Quatre:
Els quatre recorden haver sigut abandonats en la seva infància i, com a resultat, pateixen una sensació de carència i de pèrdua. La seva realitat interna es veu reflexada en el prototip literari del romàntic tràgic, que tot i haver aconseguit reconeixement i èxit material, es manté anhelant de l'amor perdut, l'amor impossible, un amor futur i una visió de la felicitat que només pot ser satisfeta per l'amor.
Punt Cinc:
De nens, els Cinc es van sentir invadits; les parets del castell van ser assaltades i la seva privacitat va ser violada. La seva defensa estratègica consisteix en retirar-se, en minimitzar el contacte, simplificar les seves necessitats i fer el que puguin per protegir el seu espai privat. Els Cinc diuen inventar elaborats sistemes per crear una distància segura, donat que si algú s'apropa massa, perden la seva principal defensa. En conseqüència, els cinc es conformen amb el que tenen al seu abast, abans d'arriscar-se a abandonar la seguretat de les parets de casa seva.
Punt Sis:
De joves, els Sis van perdre la fe en l'autoritat. Recorden haver temut a les persones que tenien poder sobre elles i haver sigut incapaços d'actuar per elles mateixes. Aquests records han prosseguit en la vida adulta en qualitat de sospita de les motivacions dels demés; per aliviar aquesta inseguretat, els Sis tracten o bé de trobar una figura protectora sòlida o d'anar en contra de l'autoritat, assumint la postura d'advocat del diable. El desig de trobar un líder i de brindar lleialtat a una organització protectora, com l'Església, la companyia o l'universitat, coexisteixen amb la desconfiança davant la jerarquia autoritària.
Punt Set:
Els Set, sense aparentar preocupació, s'apropen a les persones per intentar atraure-les i desarmar-les amb el seu encant. A l'enfrontar-se a una infància atemoritzant, els nens Set van diluïr la seva por escapant cap a les infinites possibilitats de l'imaginació. Els Set no mostren ansietat. No semblen espantats. Tendeixen a ser alegres i jovials, generalment addictes a la planificació i a la diversió. Aquest és el punt de Peter Pan, del Puer Aeternus, l'eterna criatura.
Punt Vuit:
Els vuit descriuen una infància combativa, on els forts eren respectats i els dèbils no. A l'esperar trobar-se en desavantatge, els Vuit van aprendre a protegir-se, arribant a desenvolupar una exquisita sensibilitat per a les intencions negatives dels demés. Els vuit es veuen a si mateixos com a protectors.
Punt Nou:
Els Nou van ser nens que es van sentir ignorats durant la seva infància. Recorden que quan parlaven, molt poques vegades se'ls escoltava i les necessitats dels demés eren més importants que les pròpies. Els Nou es van endormiscar, en el sentit que van desviar l'atenció dels seus verdaders desitjos i van començar a preocupar-se de petites comoditats i substituts de l'amor. A l'adonar-se que les seves prioritats probablement no serien considerades, van aprendre a anestesiar-se, a desviar la seva energia de les prioritats i a oblidar-se de sí mateixos.
A continuació, us adjunto un link on trobareu un test que us dirà quin o quins són els vostres Eneatipus predominants (que evidentment cada un té el seu nom, que no he posat per no predisposar) . Tot i això, jo us recomano que feu aquest petit exercici de reflexió abans de fer el test, i penseu una mica en com van ser els vostres inicis com a "personetes" que encaraven un món canviant, i a vegades, una mica hostil, i, sobretot, quina part d'aquell "nen", d'aquella "nena" atemorida, endormiscada, perduda encara utilitzo, quins valors, quines creences irracionals encara conservo. Com m'ha influït la meva infància en la forma com he estructurat la meva personalitat "adulta" i "equilibrada"? Quines estratègies d'afrontament vaig aprendre que encara utilitzo? I també, i d'aquí que hagi picat a mà tots els tipus... la forma com jo crec que sóc, com crec que em comporto, és la mateixa que projecto als demés, és la mateixa que els demés veuen en mi?

15 comentarios:

Anónimo dijo...

Tal i com m'esperava, la meva personalitat correspon a l'eneatipus 1, que l'he llegit més àmpliament i resulta que sóc insuportable, no m'estranya que ningú m'aguanti XD però això s'avisa, eh? No m'agrada anar sent insuportable pel món, clar que no caic bé a la gent, si ara que m'he llegit la personalitat no em caic bé ni jo! El 8 és el segon més alt. Estic sonada!!

I això de les tríades, no ho acabo d'entendre, perquè la puntuació més alta em surt a instinto. Perdona? No hagués dit mai que sóc instintiva.. Tot i que ara que hi penso potser sí que prenc les decisions basant-me més en impressions personals que en anàlisis acurades.

Ja ho parlarem tot plegat, que és molt interessant. I vull saber quin eneatipus t'ha sortit a tu, ho reclamo!!

Anónimo dijo...

tipus 8: Muchos de los dictadores más sangrientos del mundo han sido Ochos muy enfermos, y sus brutales excesos reflejan como las personas enfermas con este estilo finalmente asesinan a su propia humanidad. u_u
I si em poso malalta?

I pel que fa al tipus 1.. Jo no sóc puritana!!

Anónimo dijo...

Psicòlegs... Com si es pogués classificar a les persones en grups... Psé!

Vaig a fer el test perquè estic cansat d'estudiar, però m'importarà poc el resultat xD

Anónimo dijo...

E2 » 39
E7 » 37
E9 » 26

Tríada del Instinto - 88
Tríada del Sentimiento - 91
Tríada del Pensamiento - 93

Jo m'identificava amb l'E2 i amb l'E1, però veig que no sóc tant bon nen com em pensava ;P

L'E7 i l'E9... LoL (Àlies: em sembla que no xD)

I veig que de tríades estic bastant equilibrat ^^

Salut i Birres!

Anónimo dijo...

Com que el meu flog últimament té molt èxit de posts, he decidit introduir un tema més interessant que l'espai interestel·lar, que sembla que no li interessa a ningú, i fer-te propaganda a sac. El proper dia que ens veiem negociarem el preu

Iota dijo...

Eiiii
Donada la recent despersonalització del meu pc, no he pogut ficar cullerada abans....
Només volia comentar que més endavant pensava penjar quatre ratlles sobre cada un, tot i que suposo que s'haurà de retardar per causes ja esmentades, però vindran.
Merci Marta pel teu fidel seguiment, per comentar els resultats i sobretot per la propaganda, que ja ho he vist!! Als altres també eh!
Marta jo també pensava que et surtiria el 1 (també anomenat El Perfeccionista) vistes algunes fotos i coneixent a ta mare jeje
Pel que fa al que m'ha sortit a mi, m'agradaria provar a veure qui ho endevina, molt difícil molt difícil no és, no??

Pel que fa a tu, Llàtzer, pels resultats en números que t'han sortit diria que has contestat a varies preguntes amb un "Poco" pensa que només conten els dels extrems, però vaja, tampoc em sorprenen molt els resultats, no, Peter Pan? (és broma eh) I que a algú que fa dues carreres de ciències "exactes" li predomini la tríada del pensament, seguit per la del sentiment (cosa que quadra amb l'E2) tampoc sorprén molt.

Apa, que vagi bé!

Anónimo dijo...

Fotos? Quines fotos? Tinc fotos perfeccionistes jo? I tu creus que és ma mare que m'ha fet perfeccionista? Seh, jo també ho penso XD També el fet de que quan era petita era molt bona nena i sempre m'insultaven. Ara vaig a investigar a veure si t'endevino l'eneatipus, que ja sospitava d'un però ara mateix no me'n recordo!

Anónimo dijo...

Um.. Doncs ara no aconsegueixo ubicar-te.. No en trobo cap de neuròtic i indecís XD que no sigui alhora un associal. És xungo..
Una pista?

Anónimo dijo...

Aiya!

"Um.. Doncs ara no aconsegueixo ubicar-te.. No en trobo cap de neuròtic i indecís XD" --> Amb perdó, Mireia, però m'he partit xD

Jo, i, si us plau, no em peguis si m'equivoco (pensa que tampoc et conec molt ^^'), et situaria a l'E2 o a l'E4, tot i que no descarto l'E6. M'apropo?

Sobre el meu anàlisi... Vaig llegir que no havia de contestar gaires 'Poco', així que els vaig fer cas i em sembla que tan sols en vaig contestar 6, així que... la Geslalt no funciona! (Estic de conya jeje)

I per últim... sóc poc instintiu? xD No sé, jo veig que les tríades (analitzantles matemàticament) m'han sortit força equilibrades.

Namairë!

PD: treballa! Que segur que ets a la feina cobrant per llegir comentaris xD
PDD: nah, és broma, millor actualitza ;D

Anónimo dijo...

Veus, doncs jo en canvi no l'acabo de veure en cap. L'E2, el faria més per l'Iris (la coneixes, no?), tot i que diu que són molt empàtics, i l'empatia en l'Iris brilla per la seva absència XD (No t'emprenyis Iris!)L'E4 jo diria que ni de conya, perquè es ralla, però no és una melancòlica que està tot el dia somiant en el príncep blau no?
I l'E6, tampoc el veig, no la veig fent seguidisme d'organitzacions autoritàries..
No me'n surto en ubicar-la, i a l'Iris tampoc, que malament.. XD

Anónimo dijo...

A la Iris la conec el mateix que tu, així que no sé on classificar-la xD

I tampoc veig clar que la Mireia estigui a cap d'aquests grups, però eren els únics en els quals hi podia trobar algun dels seus trets característcs... A veure què hi diu ella ;-)

Iota dijo...

Eii!! llei de Murphy total eh!! just quan penjo un dels meus millors posts (i el que està tenint més èxit de comentaris) i no puc moderar el debat per culpa del suicidi recent del pc!!

Bueno, pel que fa a la meva classificació... haig de dir que em sorprén bastant que hagueu dit els dos el E4... em fa patir i tot que tingueu la visió de que vaig ser abandonada en la meva infància!!! d'altra banda m'alegro de no donar l'imatge de Peter Pan en busca eterna del príncep blau... Després de tantes peticions, desvetllaré el meu eneatipus(diria que és bastant clar, no pensava que dissimulés tant bé jeje), o més ben dit els meus eneatipus, ja que em van sortir dos bastant igualats. En primer lloc l'E2, que ja avanço (dic avanço perquè aixo forma part del següent post) es diu: "El que da", i ja anticipo també que té com a trets característics l'adulació, l'orgull, l'humilitat també i els 2 evolucionats tenen com a característica principal la llibertat... Que guai no? xD El segon més alt era el E1, cosa tampoc molt sorprenent tenint en compte el meu perfeccionisme quasi irritant (en certes coses també..)

Ala, ja m'he explaiat, quan pugui més!!!!!!

Anónimo dijo...

Que no dona, que jo dic que l'E4 ni de conya! I l'E2 dius que t'ha sortit? Doncs jo aquest el vaig descartar bastant, eh? Potser la única cosa que em va fer dubtar va ser això de l'empatia, que això sí que et definiria més, però la resta no ho acabo de veure.. I l'E1 sí que el vaig pensar una mica, tot i que em vaig dir: però si no és tan insuportable com jo! XD
En fi, tot un plaer compartir un eneatipus amb tu. Ara falta saber l'Iris, que ja t'he dit que em feia pensar en el dos per això de: els hi agradaré? Però en canvi, pel que fa a l'empatia ho veig xungo..

Anónimo dijo...

Ei! Que vaig encertar a la primera opció que vaig posr :P

iris dijo...

Hola!! Em vau picar i m'he mirat el blog, molt bo per cert, es la primera vegada que hi entro.
Estava estudiant i he fet un break de 45 minuts per fer aquest test inacable!!!
A vore, donc els resultats:
son basant aclaparadors, 78 punts a emocional, pero predomina absolutament dins de la triada el eneatipus 4... me autorechazo por ser ordinaria i interpreto un paper que en absolut es com soc... haig de pair-ho, ja faré més comentaris properament...