Gran missatge llençat al món a mans d'algun psicòleg frustrat.... Era necessària aquesta foto, extreta de l'oficialment abandonat fotolog, per contextualitzar la meva estada universitària, i sobretot agafar consciència del nivell dels personatges que habiten per la meva facultat... Aquests actes són els que corroboren que els psicòlegs estudiem psicologia per curar-nos....
" L' ego és un mico que salta a través de la selva fascinat pel món dels sentits i que canvia d'un desig a un altre, d'un conflicte a un altre, d'una idea centrada en ella mateixa a la següent.
Si l'amenaces, realment tem per la seva vida.
Deixa escapar aquest mico, deixa escapar els sentits,
deixa escapar els desitjos, deixa escapar els conflictes,
deixa escapar les idees, deixa escapar la ficció de la vida i de la mort.
Queda't al centre, al bell centre, simplement observant.
I després oblida que ets al centre."
6 comentarios:
M'acabo d'adonar que sóc la visita número 500!! Ueeeeeee jeje és una mica trist que ho celebri sent jo mateixa la que he realitzat "l'açanya", però què coi tu, no serem hipòcrites tampoc...
"Aquests actes són els que corroboren que els psicòlegs estudiem psicologia per curar-nos..." --> Que consti que no ho he dit jo! ^^'
Anant a la reflexió propiament dita, trobo complicat deixar escapar el mico... es pot viure sense ego? Quin sentit tindria la vida sense sentits?... De fet, seriem nosaltres mateixos sense desitjos? Crec que seria difícil i poc humà quedar-se al centre, tot i que potser, un cop al centre, més difícil encara seria oblidar que hi som.
PD: sóc el visitant 501 =D
PDD: es diu "feta" ;-)
El què es diu feta? Per mi feta=formatge aquell que es posa a les amanides gregues. I punt!! xD
No em trenquis el meu sistema simbòlic!!
Pel que fa a la reflexió, jo ho interpreto com que l'ego ens acompanya en tot el que vivim, en els desitjos, en els conflictes, en les idees i creences que tenim, i en el filtre que utilitzem per percebre el món. Simplement diria que ve a dir que, per un instant, ens intentem desfer de tot al que tant fermament ens hem aferrat per arribar a saber (i a vegades pensem que ho sabem tant) qui som i com som, i que intentem observar el nostre voltant i percebre el món com ho podria fer una criatura que no té consciència d'ella mateixa, que no sap qui és, en el que creu, el que el preocupa. Que et quedis egoïstament al centre de tot plegat, i un cop hi siguis, amaguis el que et quedi d'ego per creure't que ets realment al centre.. Una estoneta eh!!
Tot i això, tant fa el que interpreti jo, és altament subjectiu, com tot en el fons (ja sé que això molt no t'agrada...) Apa!!!! ; )
Açanya = feta xD
I tranquil·la que la subjectivitat total és una forma de vida, no et penso criticar per ella (tot i que considero que no és la TEVA forma de vida :P).
Salut!
Se t'acut una manera més maca de dir-li a algú que l'estimes que autopunxar-te un ull??!!
Home, s'ha de reconèixer que en el fons és romàntic el tema.... el significat que jo li dóno és: quan tu no hi ets no m'interesssa el que m'envolta o sigui que no cal mirar-ho, així que m'autopunxo un ull XDDD i que per allí (és a dir pel passadís de la facultat) hi té un admirador. Però és una interpretació subjectiva del que segurament no passa de brot psicòtic!!!
Publicar un comentario