Voldria escriure una paraula que ho resumís tot, que ho encabís tot , que em facilités el dia a dia, que en ella es reflexessin les alegries, els patiments, les angoixes i les expectatives, l'ànsia i l'esperança. Voldria recordar més sovint el que he oblidat, i oblidar tot allò que no vull reviure. Sovint voldria desaparèixer, sentir-me petita, minúscula, emmascarar-me amb les gotes de pluja mentre sento que es fonen amb mi. D'altres, voldria veure'm enorme, que tothom notés que hi sóc, que sapiguessin que tinc molt a dir. Però voldria, per sobre de tot, sentir l'equilibri efímer que ens envolta, tenir la consciència per saber que tot acaba, que tot comença, tenir la necessitat de voler-ho, de notar-ho, de sentir-ho, tenir la valentia d'acceptar-ho, la força d'aixecar-me, el valor per viure-ho.